FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d'una manera resumida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d'ús més comú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'antiga Roma, secretari de la cúria que intervenia en la redacció de documents públics i en llur arxiu. Arxiu o escrivania on eren guardats els documents públics. A les cases romanes, sala que separava el peristil de l'atri on se solien guardar els arxius familiars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplegar en un sol cos d'obra (materials trets de diferents llibres, documents, etc.). En inform., transformar (programes font, escrits en llenguatge d'origen), en programes objecte, escrits en llenguatge resultant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Jutjar amb equitat. Moderació en els preus, en les condicions imposades, etc. [...]